Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
dugong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirenis, de la família del dugòngids, de forma cilindrocònica, que pot assolir 3 m de llargada i 300 kg de pes, amb una aleta caudal bilobada i els dos membres anteriors reduïts.
Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits, fa que hagin…
tar
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins, d’aspecte bastant típic de cabra, de fins a 1 m d’alçada i 1,5 de longitud total.
Estès per l’Índia, l’Himàlaia i Aràbia, pot arribar a 2 000 m d’altitud, i hom el troba en les zones accidentades La seva domesticació no és difícil
nilgau
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 140 cm fins a la creu; té blancs la barbeta, els llavis, la gola, la regió abdominal i dues franges damunt les peülles.
El mascle és d’un color gris de pissarra brillant, i la femella, d’un falb clar És gregari, i habita en indrets de vegetació herbàcia i en boscs clars de l’Índia peninsular
tapírids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte molt pesant, que poden assolir una longitud total de 2 m, amb el cap acabat en una probòscide.
Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia
guepard
Guepard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
fissípedes de la família dels fèlids, de fins a 2 m de llargària, de tronc esvelt i coll curt, cap petit, orelles petites, potes altes i cua llarga i prima, i de pelatge curt, escàs i de color groc terrós molt clar amb taques negres.
És el més ràpid dels mamífers arriba fins a 110 km/h i caça de dia a les planures de les sabanes d’Àfrica, i també de l’Iran i de l’Índia, on és pràcticament extingit
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
txusinga
Mastologia
Gènere d’artiodàctils remugants de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada a la creu.
Els mascles —cas únic entre els bòvids— tenen quatre banyes, dues de les quals gairebé no assoleixen de fer 3 cm, situades entre les conques orbitals, i les altres dues de posició normal i de 12 cm de llargada Habita a les planes de l’Índia
sambar
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids, d’una alçada a la creu d’uns 1,30 m i d’aspecte vigorós, amb el musell i les orelles grossos, i proveïts, els mascles, de banyes de fins a 90 cm de longitud i amb tres ramificacions.
Són de color brunenc, més fosc en els mascles que en les femelles Habita a l’Àsia sud-oriental i meridional i és distribuït per tota l’Índia i Malàisia, l’arxipèlag de les Filipines i les illes Cèlebes i les de la Sonda oriental i occidental
gasela
Gasela dama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, de dimensions mitjanes o petites, amb el cos esvelt i cobert d’un pelatge curt i amb les potes primes.
D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…