Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
hàmster
Hàmster comú (Cricetus cricetus)
(CC BY 4.0) Christoph Moning
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels cricètids, d’uns 30 cm de longitud en les espècies més grosses amb el cos massís i arrodonit i les orelles, les potes i la cua curtes.
Habiten en praderies i estepes en caus excavats a terra, emmagatzemen els queviures i passen l’hivern en estat de letargia Solitaris i territorials, es nodreixen sobretot de gra i de llavors, que transporten als caus Inclou unes 10 espècies, entre les quals es destaquen l’ hàmster comú Cricetus cricetus , de l’Europa central i el NW d’Àsia, i l’hàmster daurat Mesocricetus auratus , de l’Àsia Menor, emprat com a animal de laboratori i domèstic
galeopitec
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels dermòpters de la família dels cinocefàlids, que comprèn dues espècies (C. volans i C. variegatus), que atenyen uns 40 cm i es caracteritzen per la presència de patagi
.
Habiten al SE d’Àsia i a Indonèsia
úrial
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids, de grans dimensions (80-90 cm d’alçària a la creu), amb els mascles proveïts de banyes en espiral amb crestes transversals ben definides i de puntes divergents.
Habita a l’Àsia occidental i a Xipre
guineu
Guineu nana roja
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o…
ocotònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs de 12 a 30 cm de llargada, amb les orelles curtes, amples i arrodonides, la cua molt curta i les extremitats posteriors i anteriors gairebé iguals.
Comprèn el gènere Ochotona , amb 12 espècies, que habiten a l’Àsia, l’Amèrica del Nord i l’Europa oriental
onagre
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, subespècie de l’hemió, de la família dels èquids, que no supera el metre d’alçada i és de color gris rogenc amb una ratlla negra al llarg del dors.
Habita, en petits ramats guiats per un mascle adult, a Àsia, des del Pròxim Orient fins a Sibèria i Mongòlia
jerbu
Jerbu
Cliff (CC BY 2.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dipòdids, d’uns 10-11 cm de grandària, amb el cos adaptat al salt i les potes posteriors molt llargues, de manera que pot assolir la posició vertical; té el cap arrodonit, orelles grosses i primes, pelatge de color terrós i musell proveït de llargues vibrisses.
Insectívor i de costums nocturns, habita en grups molt nombrosos a Egipte, Palestina i en zones de l’Àsia sud-occidental
simetrodonts
Paleontologia
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels teris, carnívors o insectívors, amb la mandíbula esvelta, llarga i formada per un os dentari únic.
Hom n'ha trobats de fòssils del Juràssic i del Cretaci a Anglaterra, l’Amèrica del Nord i l’Àsia septentrional
ur
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la subfamília dels bovins, de la família dels bòvids, caracteritzat per la seva notable mida i les seves banyes, llargues i pesants.
Actualment extingit, hom el situa en la línia d’origen dels bovins domèstics Habità a Europa, a l’Àsia i a l’Àfrica, i els darrers exemplars desaparegueren al segle XVII
d’angora
Mastologia
Dit de les races de cabres, conills i gats que es caracteritzen pel fet de presentar un pelatge llarg, sedós i generalment de color blanc.
Aquestes races llevat dels conills, l’origen dels quals és més dubtós són oriündes de l’Àsia, regió d’Angora Tant la cabra com el conill són apreciats industrialment per llur pèl