Resultats de la cerca

El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis…

Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…

Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La musaranya etrusca…

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…

Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals…