Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
fagina

Fagina
M.zlinko (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’uns 42-48 cm de longitud.
Ateny uns 12 cm d’alçada a la creu i un pes d’1,5-2,5 kg Té les potes curtes, les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós, i la cua llarga És molt semblant al mart comú, amb el qual hom el confon Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als límits del bosc D’hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots, pallers, graners, forats d’arbres, etc Caça conills, i causa estralls entre els animals de corral Habita a tot el centre i sud d’Europa És comuna als Països Catalans, llevat de les Balears
mart

Mart comú
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa uns 14-18 És molt caçat,…
mostela

Mostela
Graham Carey (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que ateny uns 15-27 cm, amb el cap allargat i les potes curtes i fortes.
És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills
geneta

Geneta
Frédéric Salein (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels vivèrrids, que ateny uns 50-60 cm.
L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans
fura

Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei
tord | torda

Cavall tord
Farbenfreude (CC BY-SA 3.0)
Anatomia animal
Mastologia
Dit del cavall de pelatge barrejat de blanc i negre.
ermini

Ermini
soumyajit nandy (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, d’uns 35 cm de longitud des del musell fins a la punta de la cua, i de pelatge delicat i molt suau que ofereix distintes tonalitats segons les estacions, blanc a l’hivern i vermell groguenc a l’estiu.
Habiten en una gran part d’Europa i Àsia, i també a l’Amèrica del Nord, entre els 1000 i els 3000 m d’altura Als Països Catalans hom els troba als Pirineus
dingo

Dingo
Glen Fergus (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids, d’aspecte intermedi entre el gos i el llop.
El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és encara un enigma…
raça ‘caniche’

Gos ‘caniche’
JAM Project (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Raça de gos de talla mitjana, de pèl llarg i arrissat, de color negre, blanc o gris, amb orelles llargues i penjants.
Originàriament era utilitzat per a la caça d’ocells aquàtics, però actualment ha esdevingut un gos de companyia
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals