Resultats de la cerca

És tot ell cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat Té el musell quadrat, les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl El color varia molt en cada exemplar És un gos de caça, però avui dia és més utilitzat com a gos de luxe

De repartició sud-americana, arriben a tenir unes mides considerables alguna espècie del gènere Lagostomus pot assolir 70 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua Són animals de pèl curt i suau, d’una tonalitat grisa fosca dorsal i blanca ventral, i solen construir caus

És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego

El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i…

La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…

El pèl és curt, generalment de color negre, i el morro i les parts inferiors de les potes són de color marró rogenc Per motius estètics, hom els sol tallar les orelles i la cua És una raça creada al s XIX per F L Dobermann, del qual pren el nom

Entre altres, cal esmentar el gat cerval o linx, el gat d’algàlia o civeta, el gat domèstic , el gat mesquer o geneta i el gat salvatge

Habita les pampes i llocs pantanosos de l’Amèrica del Sud

Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa  V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…

Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat