Resultats de la cerca

Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 ingressà a l…

Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil, penal i…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…