Resultats de la cerca

Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de Catalunya i d’ Òmnium…

A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important collecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc

Prevere beneficiat de l’església de Sant Jaume i majoral de la confraria de la Trinitat 1505 El 1481 imprimia ja conjuntament amb Pere Brun i des de l’any següent per compte propi La seva impremta fou fins el 1505 la més activa de la ciutat de la seva producció es coneixen més de 30 llibres, d’entre els quals destaquen tres obres lullianes Ars Magna 1501, Apostrophe 1504, Arbor Scientiae 1505 Deixà per testament la seva impremta i la seva casa al seu nebot Pere Posa , menor d’edat, que actuà també com a impressor el 1518