Resultats de la cerca

Periodista, influí en la política nacional a través d’una importantíssima cadena de diaris, revistes i agències d’informació, sobretot a partir de l’adquisició del Morning Journal el 1895 Explotà les noves tècniques gràfiques i els temes polítics sensacionalistes, com la guerra contra Espanya 1898 o l’amenaça japonesa 1919 féu costat als alemanys durant la Primera Guerra Mundial i s’oposà a la Societat de Nacions Orson Welles s’inspirà en ell en crear el seu Citizen Kane

Treballà a Barcelona del 1494 al 1501, associat amb Juan de Valdés El 1496 es casà amb Pasquala Carner D’entre la seva producció barcelonina figura l’acabament 1497 de la impressió de Tirant lo Blanc , iniciada per l’impressor Pere Miquel El 1495 imprimí un saltiri a Girona Es traslladà el 1502 a Valladolid, on treballà fins el 1513 hi publicà, entre altres, les versions castellanes de la Història de Josep, de Joan Roís de Corella 1507, i del Tirant 1511 Del 1513 al 1517 s’establí a València, on almenys des del 1515 estigué molt vinculat a Antonio de Proaza i inicià la impressió d’una sèrie d…

Fou editor del setmanari satíric “El Tio Nelo” 1862 i començà a actuar com a impressor cap al 1866 Publicà diverses obres d’Escalante i d’altres autors valencians i fou un dels fundadors, amb el seu gendre Francesc Peris i Mencheta, del diari vespertí “La Correspondencia Valenciana”

Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i Celestí Sadurní

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503

Continuador de l’obra del seu pare, Innocenci López i Bernagossi , feu assolir una gran difusió als setmanaris La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa , bé que els darrers anys els deixà decaure i, en morir ell, foren traspassats, mentre que la Llibreria Espanyola fou liquidada Edità la majoria d’obres de Rusiñol i d’Alomar, el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili, l’àlbum Barcelona a la vista , la collecció popular “Diamante”, a més d’almanacs, etc

El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí