Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica
cadena
Matemàtiques
Successió de variables aleatòries tal que la distribució de probabilitat d’una d’elles depèn dels valors obtinguts per les anteriors.
branca
Matemàtiques
Qualsevol de les parts d’una corba real separada de les altres parts de la corba per discontinuïtats o punts especials (vèrtexs, màxims, mínims, nodes, etc.).
borelià
Matemàtiques
Element d’una tribu de Borel o, a vegades, la tribu pròpiament.
aplicació boreliana
Matemàtiques
Aplicació entre dos espais topològics X i Y tal que l’antiimatge d’un borelià de Y és un borelià de X.
bola
Matemàtiques
En un espai mètric amb una distància d, conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix a és menor (o igual) que un nombre fix r (r > 0); es parla, aleshores, de la bola oberta (tancada) de radi r i de centre a.
Usualment es denota per B a r la bola oberta i per B̄ a r la bola tancada A ℝ les boles obertes són els intervals oberts i les boles tancades són els intervals tancats
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
corbes bitangents
Matemàtiques
Dues corbes que tenen dos punts en els quals són mútuament tangents.