Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
Constantin Carathéodory
Matemàtiques
Matemàtic alemany, d’origen grec.
Treballà en l’àmbit del càlcul de variacions, de la teoria de funcions de variable complexa, en òptica geomètrica construí aparells de projecció, mecànica i termodinàmica formulà el principi de Carathéodory Fou pioner de l’axiomatització de la teoria de la mesura i de la teoria de camps, que considerà relacionada amb el càlcul diferencial en derivades parcials
Moritz Cantor
Matemàtiques
Matemàtic i historiador de la ciència alemany.
Professor a Heidelberg Autor de Mathematische Beiträge zum Kulturleben der Völker ‘Contribució de les matemàtiques a la vida cultural dels pobles’, 1836 i Vorlesungen über Geschichte der Mathematik ‘Curs sobre la història de les matemàtiques’, 1880-98, obra cabdal on exposa el desenvolupament de les matemàtiques des de llurs orígens fins al 1799
Georg Cantor

Georg Cantor
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius Wilhelm Dedekind,…
Ignasi Campcerver
Filosofia
Matemàtiques
Humanista, cosmògraf i matemàtic.
Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791
Ernest William Brown
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic anglès.
Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància
Luitzen Egbertus Jan Brouwer
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof neerlandès.
Fou professor a la Universitat d’Amsterdam 1912-55 i un dels fundadors de la topologia moderna Els seus treballs bàsics es desenvoluparen en els camps de l’epistemologia i de la fonamentació de les matemàtiques Fou el principal representant de l' escola matemàtica intuïcionista , que s’oposa a les escoles axiomàtiques, de David Hilbert, i logicista, iniciada per Gottlieb Frege i continuada per Giuseppe Peano i Bertrand Russell Brouwer construí una certa noció de conjunt i la definició de continuïtat a partir del nombre zero La postura intuïcionista es nega a acceptar l’existència de l’infinit…
William Brouncker
Història
Matemàtiques
Matemàtic irlandès, vescomte de Castle Lyons.
Fou fundador i president per designació reial de la Royal Society Fruit de la seva correspondència amb J Wallis, en l’obra del qual aparegueren alguns dels seus treballs, fou l’expressió del producte infinit de Wallis per a π/4 en forma d’una fracció contínua 4/π = 1+1 2 /2+3 2 /2+5 2 /2+ fórmula de Brouncker
Francesco Brioschi
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques, les equacions…
Henry Briggs
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Professor de geometria al Gresham College de Londres 1569 i d’astronomia a Oxford 1619 En la seva correspondència amb Neper proposà l’adopció de la base 10 per a les taules de logaritmes , la primera de les quals, amb la nova base, fou publicada amb el títol d' Arithmetica logarithmica 1624 Estudià també certs problemes de trigonometria esfèrica i les seves aplicacions a la navegació
Charles Julien Brianchon
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou alumne de G Monge Féu estudis de geometria projectiva És conegut pel teorema que duu el seu nom