Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
Ferdinand Verbiest
Matemàtiques
Cristianisme
Missioner, matemàtic i sinòleg flamenc.
Jesuïta, fou enviat a la Xina 1656, on fou company i successor d’Adam Schall com a cap del Consell Imperial d’Astronomia Honorat per l’emperador Kangki, publicà llibres d’astronomia i cartografia El seu Manual de la doctrina catòlica 1699, en xinès —en la línia de MRicci —, fou traduït al tàtar i al coreà
Oswald Veblen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a Princeton, es dedicà especialment a l’estudi de la geometria diferencial i de la topologia Treballà amb MWedderburn, John WYoung i JHCWhitehead Publicà Projective Geometry 1910-08, en 2 volums, Analysis Situs 1922, The Foundations of Differential Geometry 1932, etc
Pierre Varignon
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique
NOṣir al-Dīn Tusī
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i filòsof persa.
Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV
Jeroni Munyós
Astronomia
Matemàtiques
Judaisme
Hebraista, astrònom i matemàtic.
Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició…
Santiago Mundi i Giró
Matemàtiques
Música
Matemàtic i músic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900
Muḥammad ibn Ahmad ibn Muḥammad ibn al-Lait
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic andalusí.
Adscrit a la cort de Muǧāhid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens
Domènec Morisco i Ten
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i sacerdot.
Es doctorà en teologia a València Dirigí el Collegi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor d’una Carta en que se explican las causas naturales del terremoto de 1° de noviembre de 1755 1756 i de traduccions del francès Emprà el cognom de Morico
Gaspard Monge
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Ministre de marina durant la Revolució Francesa, fou un dels creadors de l’École Normale i de l’École Polytechnique, des d’on inicià una nova escola de geometria infinitesimal amb les seves classes i la seva obra fonamental Aplication de l’analyse à la géométrie 1807 És el creador de la geometria descriptiva en la seva Géométrie descriptive 1798 estudià la perspectiva i la polaritat i utilitzà unes coordenades que actualment són conegudes com a coordenades plückerianes Treballà també en el camp de la física, especialment en la liqüefacció dels gasos
August Ferdinand Möbius
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany.
La seva obra Der barycentrische Calcül 1827, fonamental per al desenvolupament de la geometria projectiva, aportà nombroses innovacions orientació sistemàtica dels segments, àrees i volums, concepte de raó anharmònica, noció general de transformació homogràfica, etc Estudià les transformacions circulars sobre el pla en la seva obra Theorie der Kreisverwandschaft 1855 Donà el primer exemple de superfície unilateral amb la coneguda banda o cinta de Möbius La seva obra completa Gesammelte Werke fou publicada en quatre volums a Leipzig durant els anys 1885-87