Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
Enric Trillas i Ruiz
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat 1964 i doctorat 1972 per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya , de la qual també fou catedràtic en 1985-1989 En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica 1980-1982 i d’extensió universitària 1982-1983 Del 1989 al 2006 fou catedràtic de computació i intelligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid President del Consell Superior d’Investigacions…
Niccolò Tartaglia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut el matemàtic italià Niccolò Fontana.
Estudià l’equació de tercer grau i en trobà la resolució posteriorment Cardano es basà en la fórmula de Tartaglia per a elaborar-ne una teoria completa Féu també diverses investigacions sobre geometria, física, balística, fortificacions, etc Cal destacar-ne les obres Quesiti ed invenzioni diverse 1546 i General trattato de numeri e misure 1556-60, en 3 volums, obra pòstuma
Alfred Tarski
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic polonès naturalitzat nord-americà.
Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956 i Ordinal…
Paolo dal Pozzo Toscanelli
Astronomia
Esoterisme
Geografia
Matemàtiques
Geògraf, matemàtic, astrònom i astròleg italià.
Amic de Nicolau de Cusa, segons Vasari fou deixeble de Brunelleschi i intervingué en la construcció de la cúpula del Duomo Gaudí d’una fama extraordinària entre els seus contemporanis Gairebé totes les seves obres sobre astronomia i matemàtiques s’han perdut Es dedicà sobretot a la geografia i la cosmografia, i renovà les idees del seu temps En una carta dirigida al portuguès Fernão Martines afirmà que la travessia de l’Atlàntic era el camí més directe cap a l’Orient, i hom creu que fou coneguda per Cristòfor Colom i condicionà en certa manera la seva concepció de l’expedició Confeccionà…
Eduard Torroja i Caballé
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies desarrollables 1904 i…
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà Trattato del…
Leonardo Torres Quevedo

Leonardo Torres Quevedo
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Enginyer i matemàtic castellà.
Fou president de l’Academia de Ciencias de Madrid És conegut sobretot per les seves màquines automàtiques de calcular destinades especialment a resoldre equacions algèbriques i diversos dispositius per al control remot, mitjançant ones hertzianes Pot ésser considerat com un precursor del càlcul automàtic es féu cèlebre amb el seu jugador d’escacs , veritable autòmat capaç de seguir les diverses jugades possibles Construí un transportador aeri a les cascades del Niàgara i un tipus de dirigible d’estructura funicular
Nicolas Bourbaki
Matemàtiques
Pseudònim col·lectiu d’un grup de matemàtics francesos, antics alumnes de l’École Normale Supérieure.
El 1930 començà a aparèixer aquesta signatura en els Comptes Rendus de l’Académie Française des Sciences, i a partir del 1939 iniciaren la publicació dels cèlebres Éléments de Mathématiques Adscrits a l’escola formalista formalisme , han exercit una gran influència en la matemàtica actual l’elaboració dels Éléments sembla ésser una realització del programa de David Hilbert Bé que el funcionament intern i el nom dels membres del grup Bourbaki han estat mantinguts en secret, hom creu que els fundadors foren Henri Cartan, Claude Chevalley, Samuel Eilenberg, Jean Dieudonné i André Weil, entre d…
Bernoulli
Matemàtiques
Família de científics, originària d’Anvers, descendent de Jakob Bernoulli, emigrat a Frankfurt a causa de la persecució religiosa del duc d’Alba, i establerta a Basilea a partir del 1622.
Els Bernoulli més importants foren els germans Jakob Bernoulli i Johann Bernoulli i el seu nebot Nikolaus Bernoulli Basilea 1687-1759, professor de matemàtiques a Pàdua i a Basilea, que estudià les sèries infinites i les funcions diferencials els fills de Johann, Daniel Bernoulli , Johann II Bernoulli Basilea 1710-90, professor de matemàtiques de la Universitat de Basilea, que treballà en òptica, termologia i magnetisme, i Nikolaus II Bernoulli Basilea 1695-Peterburg 1726, professor de jurisprudència a Berna i de matemàtiques a Peterburg, i els fills de Johann II, Jakob II Bernoulli Basilea…
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano