Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
quadrilàter
Diferents quadrilàters
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Polígon que té quatre costats.
Un quadrilàter on els costats oposats són parallels és dit parallelogram, un parallelogram amb els quatre angles rectes és un rectangle si aquest té els quatre costats iguals és dit quadrat Un rombe és un quadrilàter amb els quatre costats iguals Un quadrilàter amb dos costats parallels és un trapezi
quadratura del cercle
Matemàtiques
Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
Això, que constituí un cèlebre problema clàssic, ha estat resolt modernament, gràcies a l’obra de Galois essencialment, perquè ha estat demostrat que aquest problema no té solució hom ha demostrat la impossibilitat de construir amb regle i compàs un segment de longitud π a partir d’un segment unitat La quadratura del cercle només és possible amb l’ús de corbes transcendents especials anomenades quadratrius
quadratura
Matemàtiques
Operació consistent a trobar un quadrat d’àrea igual a l’àrea d’una superfície donada.
forma quadràtica
Matemàtiques
Polinomi homogeni de segon grau, o sia
si els valors del polinomi són sempre positius hom diu que la forma és definida positiva, o semidefinida positiva en el cas d’una possible anul·lació per a certs valors de les variables.
equació quadràtica
Matemàtiques
Equació de segon grau ax2 + bx + c = 0, o, en forma reduïda, x2 + px + q = 0.
Una equació quadràtica pura és la de la forma ax 2 + b = 0 En ax 2 + bx + c = 0, la fórmula de la solució és la quantitat b 2 - 4ac és anomenada discriminant
quadrat perfecte
Matemàtiques
Quadrat d’un binomi, donat per una expressió del tipus a2+2ab+b2, que és igual a (a+b)2.
quadrat màgic d’ordre
n
Quadrat màgic d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de n2 nombres enters tal que la suma dels elements de cada fila, de cada columna o de cada diagonal és constant.
quadrat llatí d’ordre
n
Quadrat llatí d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de n2 caselles en la qual hom reparteix n elements (nombres o símbols) de manera que cadascun d’aquests apareix una sola vegada a cada fila i a cada columna.
És usat en estadística Fou introduït per LEuler el 1782
quadrat grecollatí d’ordre
n
Quadrat grecollatí d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de parelles ((aij, bij)), que s’obté superposant dos quadrats llatins d’ordre n, (aij) i (bij), de manera que les n2 parelles obtingudes són diferents entre elles.
És anomenat també quadrat billatí o quadrat llatí ortogonal teorema de Bose-Parker-Shrikhande
quadrat
Matemàtiques
Segona potència d’un nombre o d’una quantitat, o sia el resultat de multiplicar-lo per ell mateix.