Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria pressuposa tenir-ne…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els interns Una…
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta de fenòmens…
base
Matemàtiques
En certes figures geomètriques, la línia o el pla paral·lels a la base.
base
Matemàtiques
Cadascun dels costats o les cares d’una figura geomètrica damunt el qual hom pot considerar que descansa.
base d’una potència
Matemàtiques
Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com indica l’exponent amb què és afectat: a 13 4
, 13 és la base i 4 l’exponent.
base d’un sistema de numeració
Matemàtiques
Nombre natural més gran que 1, p≥2, mitjançant el qual tot nombre natural x pot ésser expressat en forma d’un polinomi en p:, essent 0 ≤ak≤p-1.
Els coeficients a k són aleshores les xifres del nombre x en el sistema de numeració de base p Per exemple, si fem p =10, l’expressió anterior porta al desenvolupament de les xifres del nombre x en el sistema de numeració decimal 1525=1×10 3 + 5×10 2 + 2×10 1 + 5×1⁰ En el cas general d’un nombre enter p ≥2 qualsevol, obtenim el desenvolupament del nombre x en el sistema de numeració de base p Els coeficients a k són les xifres de x en el sistema numèric posicional de base p El nombre 2 és la base del sistema binari , el 8 la base del sistema octal , i el 16 la base del sistema hexadecimal…
base
Matemàtiques
Nombre pres com a fonament de certs sistemes de notació o de determinades teories matemàtiques.
base
Matemàtiques
Nombre del qual són funció tots els nombres d’una taula en un sistema numèric i que ha servit per a construir-la.
base retrògrada
Matemàtiques
En un espai orientat, base pertanyent a l’orientació contrària ( base directa
).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina