Resultats de la cerca

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Autor del primer curs d’aritmètica comercial a França Els seus llibres Comptes faits du grand commerce 1670 i Livre nécessaire pour tous les comptables 1677 tingueren molta difusió El seu cognom ha originat la paraula barem

Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer

Fou el responsable de l’adopció del sistema mètric decimal a la República Francesa Les seves idees matemàtiques prefiguren l’obra de Cauchy, Boole, Hamilton i Grassmann

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’…

Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…