Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Richard von Mises
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer austríac, naturalitzat nord-americà.
Germà de Ludwig von Mises, féu contribucions en el camp de l’aerodinàmica, que aplicà a avions de combat dissenyats per a l’exèrcit alemany i pilotats per ell a la Primera Guerra Mundial Professor de matemàtica aplicada a les universitats d’Estrasburg 1909-19 i de Berlín des del 1920, el 1933 abandonà Alemanya per installar-se als EUA, on, des del 1939, fou professor de la Universitat de Harvard Integrat en l’equip dels “Annals of Mathematical Statistics”, féu aportacions al camp de l’estadística matemàtica, com ara la teoria dels collectius
Julius Wilhelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…
flexàgon
Matemàtiques
Superfície poligonal plana, que és la superposició dels plecs amb què ha estat doblegada una superfície plana inicial.
És originada de tal manera que una acció simple sobre els seus plecs elementals té com a conseqüència un canvi en la figura, com és ara l’aparició d’una cara oculta que no era cap de les dues que formaven la figura resultant Estudiades exhaustivament pel matemàtic nord-americà Martin Gardner, han estat aplicades a la física per Richard Feynman
medalla Fields
Matemàtiques
Premi concedit per la Unió Matemàtica Internacional durant la celebració, cada quatre anys, del Congrés Internacional de Matemàtics, a eminents matemàtics en actiu.
Fou creat i dotat pel matemàtic canadenc John Charles Fields Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 – Toronto, Ontario, 9 d’agost de 1932 durant el congrés de Toronto de l’any 1924 i començà d’ésser concedida el 1936 Tradicionalment s’atorga a matemàtics de menys de quaranta anys Juntament amb el premi Abel és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 1936 Lars Ahlfors Finlàndia i Jesse Douglas Estats Units d’Amèrica 1950 Laurent Schwartz França i Atle Selberg Noruega…
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…
aritmètica
Matemàtiques
Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres.
L’aritmètica ha nascut a totes les civilitzacions ensems amb el llenguatge per anomenar conjunts de persones o d’objectes i després per facilitar els intercanvis comercials Els egipcis s’havien ocupat d’alguns problemes aritmètics, i les obres que n'han estat conservades la més antiga de les quals és el papir Rhind ~s XVII aC contenen la resolució d’algunes qüestions numèriques sense dir en quines propietats recolza la resolució, ni menys encara justificar-les El nivell de llurs coneixements era, aproximadament, el de l’actual ensenyament primari, però eren enunciats amb un llenguatge més…
conjunt
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…