Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
operació
Matemàtiques
Aplicació del producte cartesià de dos conjunts en un altre conjunt.
Les operacions en què tots tres conjunts són el mateix conjunt, com en les quatre regles aritmètiques, són anomenades operacions internes Les operacions en què el segon i el tercer conjunts són iguals, com en la multiplicació d’un vector per un escalar, són anomenades operacions externes
digraf
digraf
Matemàtiques
Graf les arestes del qual, anomenades arcs, són parells ordenats de vèrtexs diferents.
Un digraf G amb un conjunt de vèrtexs V i un conjunt d’arcs E es denota per G = V , E Sovint s’escriu també E = E G i V = V G
recta isòtropa
Matemàtiques
Recta del pla o de l’espai complex que satisfà la condició d’ésser perpendicular a ella mateixa.
Les rectes isòtropes defineixen les anomenades direccions isòtropes
filera
Matemàtiques
Cadascun dels conjunts d’elements d’una matriu que són disposats en línia recta.
Les fileres horitzontals són anomenades files , i les verticals, columnes
ruleta
Matemàtiques
Trajectòria descrita per un punt d’una corba, anomenada rodolant, que rodola sobre una altra anomenada base (rodolament).
Els exemples més coneguts són els de les corbes anomenades cicloide, epicicloide i hipocicloide
recíproca
Matemàtiques
Donada una quantitat a, la quantitat 1/a
.
És anomenada també inversa Les quantitats a i 1/ a són anomenades quantitats recíproques o inverses i llur producte és igual a 1
equipol·lència
Matemàtiques
Relació d’equivalència entre vectors fixos de l’espai euclidià.
Dos vectors són equipollents si existeix una translació que transforma l’un en l’altre Les classes de vectors equipollents són anomenades vectors lliures vector
àlgebra de successos
Matemàtiques
És una família, no buida, A
de parts d’Ω tal que, per a cada A
∈ A
,Ω − A
∈ A
i, per a cada parella, A 1
, A 2
∈ A
, A 1
⋂ A 2
∈ A
.
Cada un dels elements A ∈ A és anomenat un succés de l’àlgebra A A voltes hom considera famílies en les quals, per a cada collecció numerable Són anomenades Ϭ-àlgebres de successos
trigonometria
1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar…
secció
Matemàtiques
Intersecció d’un pla amb una superfície.
Si aquesta és una superfície cònica, hom parla de seccions còniques ellipses, hipèrboles i paràboles, parells de rectes, etc Les seccions produïdes en prismes i cilindres per plans perpendiculars, respectivament, a les arestes laterals i a les generatrius, són anomenades seccions rectes