Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
combinatòria
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements.
Dins el camp de la combinatòria és d’especial interès l’estudi de les variacions variació, combinacions combinació i permutacions permutació
Terence Tao
Matemàtiques
Matemàtic australià.
Fill d’emigrants de Hong Kong Graduat 1991 i màster 1992 per la Universitat de Flinders, el 1996 es doctorà per la Universitat de Princeton Professor de la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA des del 1996, els seus camps de recerca inclouen, entre d’altres, l’anàlisi harmònica, les equacions diferencials parcials, la combinatòria algèbrica, la combinatòria aritmètica, la combinatòria geomètrica, la teoria de probabilitats, la compressió de dades i la teoria dels nombres En aquest camp, el 2004 enuncià, conjuntament amb el matemàtic britànic Ben J…
Haskell Brooks Curry
Lògica
Matemàtiques
Filosofia
Lògic i filòsof de la matemàtica nord-americà.
Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista
Dídac Desclapers i Caulelles
Literatura catalana
Dret
Astronomia
Matemàtiques
Filosofia
Escriptor, advocat, astrònom i erudit.
Doctorat en dret civil i canònic, i en teologia, excellí també en els estudis matemàtics i d’astronomia Fou collaborador, de l’astrònom mallorquí Vicens Mut El 1634, durant els exàmens públics realitzats a l’església del Collegi Monti-sion, de Mallorca, pronuncià una dissertació de lloança de les matemàtiques la Oratio in laudem scientiarum matematicarum El 1625, participà en el certamen poètic amb motiu de l’inici del procés de beatificació de la monja mallorquina Caterina Tomàs, amb unes Quartilles a Santa Catalina Tomàs, celebrat al mateix collegi Monti-sion, que foren publicades el…
,
arbre
Tots els arbres amb vuit vèrtexs com a màxim
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de processos en…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
graf
(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S
d’elements i per un conjunt C
de línies que uneixen els elements de S
(tot palesant una correspondència
de S
en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que uneix l’aresta en qüestió…
Martin Gardner
Matemàtiques
Matemàtic i escriptor nord-americà.
Llicenciat en filosofia a Chicago el 1936, treballà com a periodista fins a la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví a la marina Posteriorment reprengué la carrera periodística com a escriptor independent per a diverses publicacions periòdiques, entre les quals la infantil Humpty-Dumpty Establert a Nova York, de 1956 a 1981 collaborà regularment a la revista Scientific American en una columna anomenada Jocs Matemàtics , en la qual plantejà tota mena de problemes i enigmes matemàtics amb una combinació d’erudició, llenguatge planer i humor, articles amb els quals obtingué una gran…
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment…