Resultats de la cerca

Cada operació n'exigeix un nombre fix, normalment dos però també un, o tres, etc segons aquest nombre, l’operació s’anomena diàdica o monàdica com ara la identitat o la complementació, triàdica , etc En algunes operacions els operands reben noms especials segons el lloc que ocupen primer o segon, respectivament augend i addend i sumand qualsevol dels dos en l’addició, minuend i subtrahend en la subtracció, multiplicand i multiplicador i factor qualsevol dels dos en la multiplicació, dividend i divisor en la divisió, implicador o antecedent i implicat o conseqüent en la…

Els subconjunts d’un conjunt donat U formen una àlgebra de Boole amb les operacions de complementació, reunió i intersecció Els elements distingits són el conjunt buit i U En una àlgebra de Boole es pot definir un ordre parcial de la següent manera x ≤  y si, i solament si, x ∧ y = x o, equivalentment, x ∨  y = y Hom ha aplicat l’àlgebra de Boole en teoria de probabilitats, i en el disseny dels circuits elèctrics en què es basen les unitats lògiques dels ordinadors En aquest cas els connectors lògics ∧, ∨ i ¬ són reemplaçats per operacions físiques 1 passa el corrent 0 no passa…

El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…