Resultats de la cerca

L’exemple més simple és l’equació , on la funció f x és coneguda i cal trobar la funció f x En virtut del teorema fonamental del càlcul, la solució és, en certes condicions de regularitat, Aquestes equacions les trobem en la resolució matemàtica de problemes físics i tècnics

Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de radiodifusió de…

És coneguda també com a lemniscata de Bernoulli , i pot ésser expressada per l’equació x 2 + y 2 2 = a 2 x 2 - y 2

Las més coneguda és l' hèlix circular , que hom obté en combinar un moviment circular uniforme entorn d’un eix amb un moviment uniforme parallel a l’eix

Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom

Estudià l’obra de Newton, que amplià Lineae Tertii Ordinis Neutonianae , 1717, en 8 volums, i féu diverses aportacions al càlcul infinitesimal i a les sèries infinites, com la coneguda fórmula sobre les factorials que duu el seu nom

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet

Continuador i divulgador de les teories de Galois, de qui publicà 1846 l’obra completa, aportà també innovacions importants al camp de l’anàlisi nombres transcendents de Liouville Publicà una revista de matemàtiques, molt famosa al seu temps, coneguda amb el nom familiar de “Journal de Liouville”

Professor a la Universitat de Moscou, féu importants recerques sobre la teoria de les funcions reals, sobre la teoria de la mesura i sobre lògica intuïcionista Proposà l’axiomàtica de la teoria matemàtica moderna de la probabilitat, coneguda amb el nom d' axiomàtica de Kolmogorov probabilitat