Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
raó
Matemàtiques
En una progressió geomètrica, quocient constant entre dos termes consecutius.
raó
Matemàtiques
En una progressió aritmètica, diferència constant entre dos termes consecutius.
interpolació
Matemàtiques
Procediment que, donats els n valors y 1, y 2, ..., yi, ..., yn d’una funció y = g(x) en els punts x 1, x 2..., xi, ..., xn, permet de calcular, aproximadament, els valors de g(x) en punts intermedis als donats.
Més exactament, la interpolació consisteix a trobar una altra funció y = f x , d’un tipus escollit, que passi pels punts x i , y i Una primera aproximació és constituïda per la interpolació lineal , que consisteix a imposar que, entre cada dos punts consecutius dels donats, f x sigui un segment de recta En la interpolació de Lagrange , f x és un polinomi de grau n- 1 donat per la fórmula Si els punts x i constitueixen una progressió aritmètica, és emprada la interpolació de Newton càlcul de diferències diferència
diagonal
Matemàtiques
Segment d’una recta que uneix dos vèrtex no consecutius d’un polígon.
diferència tabular
Matemàtiques
Diferència entre dues dades o dos valors consecutius que figuren en una taula de valors.
És emprada especialment en les taules de logaritmes i de trigonometria
quincuncial
Matemàtiques
Dit d’un arranjament en espiral en què la divergència angular entre dos elements consecutius és de 144°.
factorial
Matemàtiques
Producte dels nombres naturals consecutius, des de l’1 fins al nombre del qual hom calcula el factorial.
És indicat per n La generalització de la noció de factorial a nombres no naturals és possible mitjançant la funció Γ d’Euler gamma Per a molt gran, hom pot calcular n aproximadament per mitjà de la fórmula de Stirling
numeració
Matemàtiques
Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.
El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari, puix que,…
digraf de Kautz
digraf de Kautz
Fototeca.cat
Matemàtiques
Digraf K(d, D) que té per conjunt de vèrtexs el de totes les paraules de longitud D que es poden formar amb els d + 1 símbols diferents d’un alfabet, de manera que dos símbols consecutius sempre siguin diferents.
Una paraula és adjacent respecte a una altra si la primera sense el símbol inicial és igual a la segona sense el símbol final El digraf de Kautz K d , D té diàmetre D