Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
projecció dièdrica cilíndrica ortogonal
Matemàtiques
Projecció que utilitza dos plans de projecció, el vertical i l’horitzontal.
És utilitzada en enginyeria, arquitectura, mecànica, disseny, etc
digraf de De Brujin
digraf de De Brujin
Matemàtiques
Digraf B(d,D) que té per conjunt de vèrtexs totes les paraules de longitud D que es poden formar amb els d símbols diferents d’un alfabet i tal que una paraula és adjacent respecte a una altra si la primera sense el símbol inicial és igual a la segona sense el símbol final.
El digraf de De Bruijn és un digraf eulerià, d -regular, que té d elevat a D + 1 arcs Els digrafs de De Bruijn són útils en el disseny de grans xarxes d’interconnexió
àlgebra de Boole
Matemàtiques
Conjunt A en què s’han definit una operació unitària ¬ i dues operacions binàries ∨ i ∧, i amb dos elements distingits 0 i 1, de manera que per tot x, y, z de A se satisfan les següents propietats:
Els subconjunts d’un conjunt donat U formen una àlgebra de Boole amb les operacions de complementació, reunió i intersecció Els elements distingits són el conjunt buit i U En una àlgebra de Boole es pot definir un ordre parcial de la següent manera x ≤ y si, i solament si, x ∧ y = x o, equivalentment, x ∨ y = y Hom ha aplicat l’àlgebra de Boole en teoria de probabilitats, i en el disseny dels circuits elèctrics en què es basen les unitats lògiques dels ordinadors En aquest cas els connectors lògics ∧, ∨ i ¬ són reemplaçats per operacions físiques 1 passa el corrent 0 no passa…
anàlisi factorial
Matemàtiques
Tècnica estadística que tracta de descriure i explicar les relacions entre unes variables aleatòries directament observables i unes altres de latents també aleatòries, anomenades factors, i que poden ésser la causa de les primeres.
Gairebé tots els models suposen relacions lineals entre ambdues classes variables Hom acostuma a fer l’anàlisi partint d’un nombre molt gran d’observacions per tal d’obtenir estimacions d’una gran precisió, per a cadascuna de les quals hom tindrà un conjunt de resultats que formen la matriu de les dades Mitjançant aquesta matriu hom calcula els coeficients d’intercorrelació entre les variables i després, mitjançant els mètodes del model factorial emprat, les saturacions de les variables en els factors comuns i les comunitats de cada variable, equivalents a la correlació de cada variable amb…
Carles Simó i Torres
Carles Simó i Torres
© Universitat de Barcelona
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1974, des del 1975 és catedràtic de matemàtica aplicada i anàlisi de la UB Autor de més de 200 articles, ha estudiat les propietats generals dels sistemes dinàmics, els sistemes hamiltonians i dissipatius, la mecànica celeste, l'astrodinàmica i l'anàlisi numèrica, l’anàlisi i el disseny d’òrbites de ginys espacials i els sistemes dinàmics assistits per ordinador Ha combinat mètodes diversos analític, geomètric, algèbric, numèric,…
número d’or
número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…