Resultats de la cerca

Deixeble de Vilfredo Pareto i exprofessor d’economia política de la Universitat de Roma Ha analitzat la formació de preus en situacions de monopoli i duopoli, ampliant l’anàlisi de Walras de l’equilibri de mercat La seva obra principal és Principi di economia corporativa 1938

Doctor per la Universitat de París , ensenyà economia 1962 i matemàtiques 1975 a la Universitat de Berkeley Al anys cinquanta collaborà amb Kenneth Joseph Arrow Interessat en la teoria del valor, l’anàlisi de l’equilibri general competitiu i els desenvolupaments connexos, en Theory of Value 1959, volgué establir una anàlisi axiomàtica de l’equilibri econòmic El 1983 li fou atorgat el premi Nobel d’economia

Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical…

S'aplica en nombrosos àmbits d’especialitat, a banda de la recerca clínica, per exemple, en biologia, en economia, en educació, etc

Té com a finalitat l’elaboració de dades estadístiques relacionades amb les Illes Balears Al llarg de la seva història ha publicat un elevat nombre de revistes, llibres i treballs en suports informàtics Manté una pàgina web que permet accedir a la majoria de les seves publicacions i que dóna la informació que recull

Dirigit per JAVandellòs i, del 1936 al 1938, per Jaume Alzina i Caules, continuà la publicació del Butlletí Mensual d’Estadística , iniciat per l’Institut d’Investigacions Econòmiques recollí i publicà unes sèries estadístiques sobre demografia i economia catalanes molt acurades

Fou professor a Màntua El seu llibre De Re Nummaria 1711 és un dels primers treballs on hom aplica la matemàtica a l’estudi de l’economia Enuncià el teorema de Ceva , referit a les transversals des d’un punt als vèrtexs d’un triangle

Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…