Resultats de la cerca

Estudià al Trinity College de Dublín i el 1827 ocupà la càtedra Andrews d’astronomia i fou nomenat astrònom reial Des d’aleshores restà a l’observatori de Dunsink, dedicat a l’estudi de les matemàtiques Elaborà la teoria dels quaternions i aportà nous mètodes d’investigació en dinàmica, d’una gran importància posterior sobretot en la teoria quàntica La seva obra més important és Elements of Quaternions 1866 és autor també de Theory of Systems of Rays 1828, General Methods of Dynamics 1834-35 i Lectures on Quaternions 1853

Estudià l’estructura de la matèria, la teoria cinètica dels gasos, les ones i l’electricitat, en la qual introduí el terme electró i intentà de calcular-ne la càrrega

Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries

Fou fundador i president per designació reial de la Royal Society Fruit de la seva correspondència amb J Wallis, en l’obra del qual aparegueren alguns dels seus treballs, fou l’expressió del producte infinit de Wallis per a π/4 en forma d’una fracció contínua 4/π = 1+1 2 /2+3 2 /2+5 2 /2+ fórmula de Brouncker