Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
esperança
Matemàtiques
En un joc d’atzar, guany mitjà per jugada.
Un joc és dit equitatiu si la seva esperança és nulla
família
Matemàtiques
Conjunt de corbes o superfícies que tenen la mateixa equació diferencial.
Així, l’equació d’una família depèn d’un nombre determinat de paràmetres, i hom obté per a cada joc de valors dels paràmetres una corba o superfície de la família
Emanuel Lasker
Escacs
Matemàtiques
Jugador d’escacs i matemàtic alemany d’origen jueu.
Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs
àbac
Jocs
Matemàtiques
Taula destinada al joc de dames, d’escacs, de daus, etc.
geoplà
Geoplà
© fototeca.cat
Matemàtiques
Joc didàctic per a estudiar la geometria del pla (en el sentit més ampli).
Consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants els més usuals són de 4×4 = 16 o 5×5 = 25 puntes de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques hom pot reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques
formalisme
Matemàtiques
Doctrina segons la qual la matemàtica consisteix simplement en un joc formal amb símbols i regles.
La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer
teoria dels jocs
Matemàtiques
Teoria que analitza matemàticament el comportament òptim dels diversos jugadors davant les possibles estratègies aplicables per a la resolució guanyadora del conflicte (joc).
L’abstracció de les formes comunes d’estratègia permet l’establiment d’uns models, anomenats jocs per comparació amb els jocs vulgars com els escacs o el bridge La teoria dels jocs d’estratègia, l’estudi dels quals fou iniciat per Émile Borel el 1921, fou establerta el 1928 per John von Neumann, el qual, juntament amb l’economista Oskar Morgenstern, publicà el 1944 la Theory of Games and Economic Behavior Bé que la majoria dels jocs actuals no poden ésser analitzats d’una manera matemàtica a causa de la immensa quantitat de dades que cal computar, molts poden ésser estudiats establint un…
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema probabilitzat o…