Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
matriu de Jordan
Matemàtiques
Matriu quadrada de la forma
.
Tot endomorfisme d’un espai vectorial sobre un cos K de dimensió finita admet una base en la qual la matriu associada a l’endomorfisme diagonalitza els blocs de Jordan
teorema de Jordan
Matemàtiques
Teorema segons el qual tota corba tancada i plana determina en la resta del seu pla una partició en dues regions, l’una de les quals, dita interior, és finita, mentre que l’altra, dita exterior, no és finita.
Ambdues regions són separades per la corba i són connexes, és a dir, és possible d’unir dos punts d’una regió per mitjà d’un arc que no talli la corba donada
arc de Jordan
Matemàtiques
Arc el conjunt de punts del qual és homeomorf amb un interval real.
Intuïtivament és el resultat d’estirar i tòrcer un fil elàstic, sense trencar-lo i sense que coincideixin dos dels seus punts
corba tancada de Jordan
Matemàtiques
Corba tancada el conjunt de punts de la qual és homeomorf amb una circumferència.
Intuïtivament és el resultat de deformar una circumferència elàstica, sense trencar-la i sense que coincideixin dos dels seus punts
Camille Marie Ennemond Jordan
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Professor al Collège de France, féu treballs de geometria seguint les directrius de Riemann i de topologia sobre les deformacions de les superfícies Amb el seu Traité des substitutions et des équations algébriques 1870 completà la teoria de grups esbossada per Galois i l’aplicà a diferents camps de la matemàtica
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…
àlgebra
Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…