Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
punt de tangència
Matemàtiques
El punt comú a una corba i a una recta que li és tangent o bé a una superfície i a un pla que li és tangent.
representació
Matemàtiques
Donat un grup, grup (de permutacions, matrius o transformacions) que li és isomorf.
Quan hom tracta amb grups abstractes, sovint és interessant d’emprar una representació del grup , per tal d’operar millor amb ell Tot grup finit pot ésser representat per un grup de permutacions o de matrius
compleció d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Fet d’afegir a un conjunt els elements que li manquen per completar-lo.
aplicació idèntica
Matemàtiques
Aplicació que hom estableix entre un conjunt i ell mateix de manera que a cada element del conjunt li correspon ell mateix.
angle convex
angle convex
Matemàtiques
Angle que és menor que la suma de dos angles rectes de tal manera que les prolongacions dels costats li són exteriors.
angle còncau
angle concau
Matemàtiques
Angle que és més gran que la suma de dos angles rectes de tal manera que les prolongacions dels costats li són interiors.
axioma de continuïtat
Matemàtiques
Axioma emprat en la construcció de la recta real segons el qual qualsevol punt de la recta real li correspon un nombre racional o irracional.
És també formulable en termes de successions de Cauchy i de talls de Dedekind
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…
Maryam Mirzakhani
Maryam Mirzakhani
© Stanford University
Matemàtiques
Matemàtica iraniana.
El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades fou la…