Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències exactes a Madrid Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires, i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia anàlisi de teixits per imatge tridimensional Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals destaquen …

Fill de jueus hongaresos establerts a Alemanya, el 1936 emigrà amb la seva família a la Gran Bretanya fugint de la persecució nazi Graduat a Oxford en política i economia 1943, el 1948 s’incorporà com a demògraf a les Nacions Unides, i el 1953 als serveis estadístics de la sanitat britànica Professor a la London School of Economics fins a la jubilació 1957-86, els seus treballs sobre nupcialitat i fecunditat evidenciaren els mecanismes de control del creixement demogràfic propis de l’Europa occidental durant el període preindustrial Desenvolupà diferents eines d’anàlisi…

Es dedicà a la topologia algebraica, introduí la noció d’espai compacte i creà la noció de nucli d’un homomorfisme

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Estudià i es doctorà a la Universitat de Pisa 1922, i fou professor de física teòrica a Florència 1924 i Roma 1927 El 1939 s’establí als EUA, i el 1945 es naturalitzà nord-americà Des del 1939 fou professor de física a la Columbia University, i collaborà en els primers assaigs i investigacions de la bomba nuclear projecte Manhattan Descobrí les reaccions en el nucli produïdes per neutrons amb moviment lent, i observà que aquests eren absorbits més fàcilment pel nucli atòmic que les partícules accelerades Creà el primer reactor nuclear, que permeté el treball controlat amb aquesta mena d’…

Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics

A partir dels anys trenta inicià l’estudi de diverses branques de l’àlgebra moderna que conduïren a la creació de l’àlgebra universal Estudià algebres lliures, teoremes d’isomorfisme i d’homomorfisme, reticles de congruències, reticles en general, sistemes equacionals, etc També cal remarcar les seves contribucions en mecànica de fluids, anàlisi numèrica i teoria nuclear

Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional  teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i inacabada,…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions