Resultats de la cerca

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i filosofia, entre…

Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions

Fou professor d’hidrografia a l’Havre 1730 i després astrònom de l’Académie des Sciences El 1735 marxà al Perú per encàrrec de l’Académie des Sciences, ensems amb Louis Godin i Charles Marie de La Condamine, com a director d’una expedició geodèsica per mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra Els resultats d’aquest treball foren publicats amb el títol de Théorie de la figure de la Terre 1749 Dugué a terme treballs de geometria, geodèsia, navegació, astronomia i física Hom el considera el creador de la fotometria, i és l’inventor de l’heliòmetre És autor de Sur la…

A l’obra Construction, usage et propriétés du quadrant nouveau de mathématiques 1631 descriví un tipus d’instrument amb una escala auxiliar per a la mesura més precisa de magnituds lineals i angulars, bé que aquesta idea havia ja estat exposada abans per PNunes nònius

Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique

Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields

Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…

Fou catedràtic d’astronomia matemàtica a la Sorbona des del 1878, i membre de l’Académie des Sciences 1862 Féu treballs d’investigació en els camps de la mecànica, del càlcul infinitesimal, i, especialment, en geometria pura sobre la teoria de superfícies És autor de les memòries La théorie générale des surfaces 1845 i Mémoire sur l’emploi d’un nouveau système de coordonnées dans l’étude des propriétés des surfaces courbes , publicades al “Journal des Mathématiques”

Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom