Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pierre Vernier
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Matemàtic i inventor francès.
A l’obra Construction, usage et propriétés du quadrant nouveau de mathématiques 1631 descriví un tipus d’instrument amb una escala auxiliar per a la mesura més precisa de magnituds lineals i angulars, bé que aquesta idea havia ja estat exposada abans per PNunes nònius
perspectiva lineal
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que representa els objectes en qualsevol dels sistemes perspectius, utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
La perspectiva lineal, en cenyir-se al contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics Té, però, l’inconvenient de no utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida
complement d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Donada una part A
d’un conjunt C, A ⊂C,
subconjunt de C
format pels elements de C
que no pertanyen a A
; és representat per CA
.
De manera menys precisa, hom pot definir també el complement d’un conjunt qualsevol C , com el complement del conjunt respecte al conjunt universal format per tots els possibles elements de tots els possibles conjunts, és a dir, el complement de C és el conjunt C' tal que C ∪ C' = U i C ∩ C' = ∅on U és el conjunt universal
postulat de continuïtat
Matemàtiques
Un dels postulats que establí David Hilbert en els Grundlangen der Geometrie (1899), on precisà l’axiomatització completa i rigorosa de la geometria euclidiana.
Alhora, imposa axiomàticament l’arquimedianitat i la completesa de la recta geomètrica
equació diferencial
Matemàtiques
Equació funcional (en el sentit que les incògnites són funcions) on apareixen les derivades de la funció incògnita.
Si la funció és d’una sola variable, l’equació és una equació diferencial ordinària Per tal que aquesta definició, molt general, no inclogui certes classes d’equacions especials com és ara les equacions diferencials en diferències f ´ x = f x + h , hom precisa que la funció incògnita i les seves derivades tan sols poden ésser sotmeses a operacions algèbriques El tipus general d’equació diferencial és escrit F t,x,x´,,x n = 0 Hom defineix l' ordre d’una equació diferencial com el de la màxima derivada que apareix en l’equació Si F té forma polinòmica, hom parla de grau de l’…
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…