Resultats de la cerca

Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972

Estudiant la convergència de les sèries funcionals descobrí les funcions que porten el seu nom Investigà també sobre equacions en derivades parcials Entre el 1905 i el 1914 fou professor d’anàlisi a Dijon Amb Poincaré, Borel i Lebesgue, és considerat un dels fundadors de l’actual anàlisi de variable real

Dedicat inicialment a l’estudi dels espais abstractes, reestructurà certs capítols de les matemàtiques per mitjà d’alguns axiomes emprant el llenguatge de la geometria distància, separació, entorn Encarregat per Borel de l’ensenyament del càlcul de les probabilitats a Estrasburg, s’especialitzà en aquesta teoria i esdevingué un dels capdavanters de la presentació axiomàtica de la probabilitat publicà obres sobre la noció de variable aleatòria i les formes de convergència de la teoria de les probabilitats i sobre les probabilitats en cadena

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…

S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis

Graduat i doctorat 1928 a l’École Normale Superieure, des del 1939 fou successivament professor, entre d’altres, a les universitats d’Estrasburg, de la Sorbona 1940-65, i Paris Sud 1969-75 Tingué com a deixebles Jean-Pierre Serre i René Thom Membre fundador del grup Nicolas Bourbaki 1935, treballà en els camps de la geometria diferencial, de la teoria de formes analítiques i de la topologia algèbrica Publicà nombrosos treballs, entre els quals Homological Algebra 1956, amb S Eilenberg Fou membre de l’Acadèmia de Ciències 1974 i president de la Unió Matemàtica Internacional 1967-70 El 1980…

Fou creat i dotat pel matemàtic canadenc  John Charles Fields  Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 – Toronto, Ontario, 9 d’agost de 1932 durant el congrés de Toronto de l’any 1924 i començà d’ésser concedida el 1936 Tradicionalment s’atorga a matemàtics de menys de quaranta anys Juntament amb el premi Abel és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 1936 Lars Ahlfors Finlàndia i Jesse Douglas Estats Units d’Amèrica 1950 Laurent Schwartz França i Atle Selberg Noruega…

Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques…

En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals , tot i que…