Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
punt
Matemàtiques
Element de l’espai al qual hom no atribueix cap extensió, sinó solament posició.
axioma d’extensibilitat
Matemàtiques
Axioma que afirma que dos conjunts són iguals si, i solament si, tenen els mateixos elements.
determinant de Gram
Matemàtiques
Determinant de la matriu de Gram de n vectors donats d’un espai vectorial dotat d’un producte escalar.
És no nul si, i solament si, els vectors són linealment independents
perspectiva lineal
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que representa els objectes en qualsevol dels sistemes perspectius, utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
La perspectiva lineal, en cenyir-se al contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics Té, però, l’inconvenient de no utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida
arrel d’un polinomi
Matemàtiques
Donat un polinomi p(x) amb coeficients en un anell o un cos K, element k de K tal que el valor numèric de p(x) en x = k és igual a 0, és a dir, tal que p(k) = 0.
L’element k és una arrel o zero d’un polinomi no nul p x si, i solament si, p x és divisible per x – k
adherència
Matemàtiques
Conjunt associat a un subconjuntd’un espai topològic format per tots els punts adherents al suconjunt.
Si A denota el conjunt, l’adherència es denota per Ā És el mínim conjunt tancat que conté A Així Ā = A si, i solament si, A és tancat
equació algèbrica
Matemàtiques
Equació on les constants i les incògnites solament són lligades per les operacions algèbriques elementals: suma, diferència, producte i quocient.
La forma general d’una equació algèbrica d' n variables x 1 ,, x n és ∑ a i 1 i 2 i n x i 1 1 x i 2 2 x i n n = 0 , amb a i 1 i 2 i n en un cos K
genèric | genèrica
Física
Matemàtiques
Dit de l’element d’una col·lectivitat, escollit arbitràriament, que gaudeix solament de les propietats comunes a tots els elements de la col·lectivitat.
àlgebra de Boole
Matemàtiques
Conjunt A en què s’han definit una operació unitària ¬ i dues operacions binàries ∨ i ∧, i amb dos elements distingits 0 i 1, de manera que per tot x, y, z de A se satisfan les següents propietats:
Els subconjunts d’un conjunt donat U formen una àlgebra de Boole amb les operacions de complementació, reunió i intersecció Els elements distingits són el conjunt buit i U En una àlgebra de Boole es pot definir un ordre parcial de la següent manera x ≤ y si, i solament si, x ∧ y = x o, equivalentment, x ∨ y = y Hom ha aplicat l’àlgebra de Boole en teoria de probabilitats, i en el disseny dels circuits elèctrics en què es basen les unitats lògiques dels ordinadors En aquest cas els connectors lògics ∧, ∨ i ¬ són reemplaçats per operacions físiques 1 passa el corrent 0 no passa…
espai localment connex
Matemàtiques
Espai topològic (X,OOO) quan en un punt x,y ∈ X si, i solament si, tot entorn d’x conté un entorn connex que conté x
.