Resultats de la cerca

Contribuí a les teories modernes sobre el sistema dels nombres reals i fou un dels primers a establir-ne el continu Definí aritmèticament els nombres irracionals sense referir-se als límits Escriví Exposition nouvelle de la théorie des formes linéaires 1884 i Nouveaux éléments de géometrie 1903

Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947

Especialitzat en mecànica de fluids, en fou professor a la Faculté des Sciences de París des del 1932 Publicà Les sciences exactes 1930, Cours de mécanique des fluides 1936 i Les grandes machines mathématiques 1950

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà…

Fou professor d’hidrografia a l’Havre 1730 i després astrònom de l’Académie des Sciences El 1735 marxà al Perú per encàrrec de l’Académie des Sciences, ensems amb Louis Godin i Charles Marie de La Condamine, com a director d’una expedició geodèsica per mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra Els resultats d’aquest treball foren publicats amb el títol de Théorie de la figure de la Terre 1749 Dugué a terme treballs de geometria, geodèsia, navegació, astronomia i física Hom el considera el creador de la fotometria, i és l’inventor de l’heliòmetre És autor de …

La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX…

El 1815 fou nomenat professor a l’École Polytechnique, i posteriorment ensenyà matemàtiques a la Sorbona i al Collège de France S'expatrià el 1830 a Itàlia, i a Torí creà la càtedra de física matemàtica Tornà a França el 1838, on es reincorporà a la Sorbona Fou un dels més insignes matemàtics del s XIX i un dels renovadors de l’anàlisi fundà la teoria de la convergència, pas decisiu cap a l’aprofundiment en la teoria de funcions de variable real Al Résumé des leçons sur le calcul infinitésimal 1823 exposà una nova definició d’integral que obrí el camí a les ulteriors extensions del concepte…

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella Publicà a Amsterdam uns Amusements philosophiques sur diverses parties des sciences et principalement de la physique et des mathématiques 1763

És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies