Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
tangent
![](/sites/default/files/media/FOTO2/circunferencia_tangent.jpg)
circumferències tangents
Matemàtiques
Que toca en un sol punt una línia o una superfície.
Dues circumferències tangents
pla tangent
![](/sites/default/files/media/FOTO/tangent.jpg)
Pla tangent i dues rectes tangents a la superfície z= f(x,y) en el punt P
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una superfície z=f(x,y) i un punt P [x0, y0f(x0, y0)], pla que conté les rectes tangents en aquest punt a totes les corbes contingudes en la superfície considerada i que passen pel punt [x0, y0, f(x0, y0)].
L’equació d’aquest pla és
feix
![](/sites/default/files/media/FOTO3/feix_matematiques.jpg)
Feix de circumferències obtingudes a partir de dues circumferències iguals i tangents
Matemàtiques
Conjunt de superfícies o línies d’equació f + λφ = 0, f = 0 i φ = 0 essent les equacions de dos elements qualssevol del feix, els quals hom pren com a generatrius, i λ un paràmetre.
Tots els elements d’un feix tenen en comú la intersecció així, els plans d’un feix de plans tenen comuna la recta d’intersecció, i les rectes d’un feix de rectes, el punt d’intersecció
superfície desenvolupable
![](/sites/default/files/media/FOTO3/superficie_desenvolupable.jpg)
Superfície desenvolupable i el seu desenvolupament
Matemàtiques
Superfície isomètrica al pla, és a dir, que hom pot desplegar sense deformació sobre un pla.
Perquè una superfície sigui desenvolupable cal que contingui rectes superfície reglada i que el vector normal a la superfície sigui constant al llarg de cada recta En són exemples els cons, els cilindres i les superfícies constituïdes per totes les tangents a una corba en l’espai Qualsevol superfície desenvolupable és d’un d’aquests tres tipus citats
funció tangent
![](/sites/default/files/media/FOTO/239759.jpg)
Pla tangent i dues rectes tangents a la superfície z=f(x,y) en el punt P
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció tg: →-{π/2+kπ, k ∈ℤ} →ℝ, definida per l’assignació x
→tg x
, on tg x
és la tangent de l’angle que fa x
radiants.
És una funció periòdica de període 2 i el seu recorregut és -∞, ∞ És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb les funcions sinus i cosinus per l’expressió tg x =sin x /cos x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és quan x 2
Pierre Simon de Fermat
Retrat de Pierre Simon de Fermat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Història del dret
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat
punt de tangència
Matemàtiques
Punt de contacte de dues línies, de dues superfícies, tangents.
Johann Bernoulli
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué…