Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dàtil de mar
Dàtil de mar
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels mitílids, d’uns 8 cm de longitud, molt freqüent a les costes dels Països Catalans, principalment al Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat.
La closca té forma allargada, amb les línies de creixement molt marcades, i és de color marronós Hom el troba en les roques calcàries, on excava llargues galeries La roca que ha allotjat dàtils de mar pot ésser localitzada perfectament a causa d’aquestes perforacions, que hom no troba mai en altres menes de roques És una espècie molt preada des del punt de vista gastronòmic, el valor de la qual augmenta per la dificultat d’obtenir-ne en quantitats comercials
solènids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts.
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla Ensis ensis , el ganivet Ensis siliqua i la caravella Solenocurtus antiquatus
cargol
Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…
limnea
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, de la família dels limnèids, de closca espiraliforme i molt allargada.
Habiten a l’aigua dolça Les espècies L stagnalis , de 6 cm de llargada, i L peregra , d’uns 3 cm, són corrents als Països Catalans
cargol vermiforme
cargol veriforme
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse del prosobranquis, amb la conquilla allargada en forma d’una espiral desenrotllada, semblant als tubs d’alguns poliquets sedentaris.
El cos és vermiforme, amb el cap indiferenciat i proveït de quatre tentacles Viu adherit a les roques de les zones costaneres i en els fons corallins
barrina
Barrina (Turritella exotica)
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels prosobranquis, que tenen la conquilla allargada (de 5 a 10 cm), estreta i punxeguda, amb nombroses voltes en espiral.
Les barrines habiten a totes les mars, en fons de sorra o de fang
aspergil
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de la subclasse dels eulamel·libranquis, que tenen la conquilla allargada en forma de tub, l’extrem superior del qual és tapat per una làmina perforada.
Viuen enterrats perpendicularment en fons de sorra Són propis de les mars càlides
navalla
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, amb la conquilla allargada, corbada, de forma tubular i d’uns 10 a 15 cm de llargada.
Pels extrems, que són oberts, surten el peu i els dos sifons, estructures totes elles de grans dimensions Habita a la sorra fangosa, on excava canals fins d’1 m de profunditat És comestible i molt apreciat
ballaruga
Malacologia
Petit cargol de mar, de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla allargada i llisa, com de porcellana, de color fosc amb taques blanques i amb l’obertura llarga i ampla.
És molt freqüent al litoral mediterrani
clausília
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, terrestres, de la subclasse dels pulmonats, de conquilla fusiforme allargada (atenyen 1,5 cm), amb l’obertura tancada per una membrana elàstica que rep el nom de clausílium
.
Habiten sota les pedres, entre les molses i, en general, en llocs relativament humits