Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb…
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
catxel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui bivalve, comestible, d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, de perímetre arrodonit i d’un color blanc groguenc.
cor de bou
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla, de la subclasse dels eulamel·libranquis, cordiforme, d’uns 8 cm de diàmetre, amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i les dues valves iguals.
És de color groc rosat o castany Viu en fons fangosos, i la seva carn és comestible
escopinya gravada
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 4 a 6 cm de diàmetre i de closca groga grisosa solcada de costelles transversals.
Habita colgat a poca profunditat
noueta
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels protobranquis, de la família dels nucúlids, que té la conquilla circular, amb un diàmetre d’1 cm, aproximadament, i amb les vores finament dentades.
És un animal de característiques molt primitives, sobretot en l’estructura de les brànquies Habita colgat a la sorra o al fang
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
petxinot de sang
Petxinots de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels àrcids, de 6 a 8 cm de diàmetre i de valves quasi circulars amb xarnera ampla, plana i proveïda de moltes dents en posició obliqua.
Habita colgat a la sorra i es troba molt sovint a les platges dels Països Catalans És bastant apreciat per l’excellència de la seva carn
broma
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, de cos molt allargat, vermiforme, de 5 a 10 mm de diàmetre, i de conquilla atrofiada, petita, situada a l’extrem anterior de l’animal i utilitzada per aquest com a òrgan perforant, amb el qual excava galeries a la fusta submergida (vaixells, embarcadors, etc).
Les galeries així formades són revestides internament per una secreció calcària del mantell, homòloga a la que engruixeix la conquilla d’altres molluscs
petxina de pelegrí
Petxines de pelegrí
© MC
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 12 cm de diàmetre, que té les valves desiguals, l’una plana i l’altra molt convexa, solcades per 14 o 16 plecs regulars i radials des del vèrtex fins a la vora exterior, i que té les dues orelles de la xarnera iguals.
El mantell té una vora proveïda de petits tentacles sensitius al gust, al tacte i a la visió No es fixa al substrat, sinó que hi descansa damunt la valva convexa, i es desplaça obrint i tancant bruscament la conxa És comestible i habita als fons de sorra de prop de la costa, a la Mediterrània Les closques són utilitzades com a instrument de percusió