Resultats de la cerca

És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946

El cometa es trobava a 270 milions de quilòmetres de la Terra, però s’hi adreçava quasi directament passà força a prop de la Terra, a una distància mínima d’uns 14 milions de quilòmetres el 24 de març de 1996 La inclinació del seu pla orbital fou de 54,5° i la seva cua arribà a tenir una llargada en el cel de fins 80°-100°, tot i que no fou tan brillant com la del cometa de Hale-Bopp Poc després del seu pas pel periheli el 24 de febrer de 1996, SOHO detectà el cometa en el camp del coronògraf LASCO, i descobrí una tercera cua La cua en qüestió era curta i romangué alineada en la…

És a la seqüència principal i pertany a la classe espectral B l

Conté 164 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud i tres de la tercera L’astre principal, α Virginis , és anomenat també l' Espiga Conté també un important cúmul de galàxies, el qual consta, més o menys, de 3 000 elements, que són situats a una distància mitjana de 7 milions de parsecs, i s’allunya de la Terra a una velocitat de 1 240 km/s

Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo

És un estel de la sèrie principal, pertany al tipus espectral A0 i és de color blau El seu radi és 2,4 vegades el radi del Sol, i la seva lluminositat intrínseca és 50 vegades superior a la del Sol D’aquí a uns 13000 anys aquest estel serà el més proper al pol nord Estel Polar

Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen

És una constellació molt pobra d’estels només en conté 22 de visibles a ull nu, i el més brillant, α Reticuli , és de magnitud 3,36, pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 365 anys llum

Conté 35 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud i cinquena L’astre principal, α Horologii , té una magnitud de 3,83, pertany al tipus espectral K1, i és situat a una distància de 148 anys llum