Resultats de la cerca

Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau

Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats a la…

L’arqueoastronomia pot fer referència a la prehistòria, però també a èpoques més recents, com les cultures americanes precolombines Estudia monuments megalítics, com el de Stonehenge Anglaterra, el qual suposadament servia d’observació del firmament en diverses èpoques de l’any També intenta esbrinar possibles significats astronòmics d’altres monuments, com les piràmides egípcies, i avaluar els coneixements astronòmics i els mètodes que feien servir civilitzacions com la maia o l’asteca Es preocupa de desmentir interpretacions sensacionalistes i pseudocientífiques sobre alguns monuments o…

És el pla de referència per al sistema de coordenades galàctiques

En el cas d’un planeta, una revolució sideral és, doncs, una revolució completa d’aquest al voltant del Sol, i la seva duració constitueix l' any sideral per al planeta considerat El període de la revolució sideral de la Lluna constitueix el mes sideral o període sideral de la Lluna

És un efecte predit i explicat per la teoria de la relativitat general d’Einstein En el cas del Sol, un raig de llum que passi rasant al seu costat experimenta una deflexió d’1,75 segons d’arc La desviació fou mesurada per primera vegada l’any 1919 per Arthur SEddington durant un eclipsi total de Sol Els estels observats a prop del Sol a la fase de totalitat de l’eclipsi mostraven posicions lleugerament diferents de quan eren observats durant la nit, lluny del Sol Aquesta observació constituí una de les proves més importants de la teoria de la relativitat general La deflexió de la llum també…

En el cas d’un estel variable, mostra diversos pics, sovint periòdics o quasiperiòdics, que són característics del tipus de variabilitat També es pot obtenir la corba de llum d’un planeta, o petit planeta, i en aquest cas és la variació de llum deguda a la distància entre el planeta i el Sol i a la variació de l’albedo del planeta en funció de la seva rotació

El seu valor determina l’evolució de l’Univers Es representa per la lletra grega λ Introduïda, amb valor positiu, en els models cosmològics que intenten reproduir des d’un punt de vista fenomenològic l’acceleració de l’expansió de l’Univers, representa una força repulsiva que compensa la força de la gravetat a grans distàncies