Resultats de la cerca

Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per…

Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà l’any 1934 El 1936 inicià la docència a Manchester Durant la Segona Guerra Mundial, treballà en el desenvolupament de sistemes de radar per a l’aviació Interessat per les primeres experiències amb radar i pels treballs de G Rever, s'ocupà extensament de la radioastronomia i impulsà la construcció del radiotelescopi de l'estació experimental de Jodrell Bank, dotat d'una antena parabòlica de 76 m de diàmetre 1955 Conegut amb el nom de Telescopi Lovell, a la mort del seu inventor encara estava en funcionament Rebé nombrosos guardons…

Fou aviador naval en la guerra de Corea, en la qual obtingué diverses condecoracions Posteriorment es graduà com a enginyer aeronàutic a la Universitat de Purdue l’any 1955 Un any després s’incorporà a la National Advisory Committee for Aeronautics NACA, embrió de la futura NASA , com a pilot de proves de diversos ginys aeronàutics, entre els quals l’avió coet X-15 L’any 1958 fou seleccionat per a formar part del programa espacial nord-americà La seva primera missió fou com a comandant de la càpsula Gemini VIII , en el primer acoblament orbital nord-americà 1966, que efectuà amb David Scott…

Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley

Fou ajudant de Tycho Brahe La seva principal obra és Astronomia Danica 1622, que és un recull de les observacions de Tycho Brahe, que aquest no pogué publicar en vida Elaborà una teoria pròpia basada parcialment en el model d’aquest darrer i atacà durament la hipòtesi de les òrbites ellíptiques de Kepler També féu importants estudis sobre la Lluna i la rotació de la Terra sobre el seu eix

Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central

Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles

Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les…

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven,…