Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista rus, d’origen alemany.
Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles
Bengt Georg Daniel Strömgren
Astronomia
Astrofísic danès d’origen suec.
Professor a les universitats de Chicago i de Copenhaguen, desenvolupà la teoria dels núvols lluminosos interestellars anomenats esferes de Strömgren formats d’hidrogen ionitzat per estels a altes temperatures, i estudià la classificació espectral Dirigí diversos observatoris als EUA
Carl Fredrik Störmer
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic noruec.
Estudià l’alta atmosfera, el camp magnètic terrestre i els raigs còsmics, on establí l’anomenat con de Störmer Fotografià les aurores boreals, que estudià teòricament
Charles Louis François André
Astronomia
Astrònom francès.
S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment
Henri Andoyer
Astronomia
Astrònom francès.
Treballà en temes de mecànica celeste pertorbacions, problema de 3 i n cossos, moviment de la Lluna Publicà les Nouvelles tables trigonométriques fondamentales El 1919 fou nomenat membre de l’Académie Française
Viktor Amazaspovič Ambartsumian

Viktor Amazaspovič Ambartsumian
Astronomia
Astrofísic armeni.
Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons ell, de…
Alpetruixí
Astronomia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans l’astrònom andalusí Abū Isḥāq al-Biṭrūğī
, que a la resta d’Europa fou anomenat Alpetragius
.
Domènec Alegre
Astronomia
Astrònom.
Ingressà el 1636 a l’orde de predicadors És autor, entre d’altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco
Edwin Eugene Aldrin
Astronomia
Astronauta nord-americà.
Juntament amb NArmstrong, formà part del primer equip que amb l' Apollo -11 trepitjà la superfície lunar Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini
Theodor Albrecht
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista alemany.
Dirigí el departament de geodèsia astronòmica de l’Institut Geodèsic de Berlín 1888 Estudià les oscillacions de l’eix terrestre Escriví Formeln und Hilfstafeln für geographischen Ortsbestimmungen ‘Fórmules i taules auxiliars per a situacions geogràfiques’