Resultats de la cerca

El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules…

Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia

Té 150 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud, un de segona i quatre de tercera És molt extensa i de fàcil identificació pel pentàgon que determinen els estels α, β i φ de la constellació, juntament amb l’astre β del Taure L’estel principal és la Cabra

És molt petita, però de forma ben definida, puix que set dels seus estels principals dibuixen un arc de cercle al firmament Té 36 estels visibles a ull nu, dels quals un de segona magnitud, α-Coronae Borealis, que és un doble espectroscòpic situat a 71 anys llum Les seves components són blanques, i les seves magnituds respectives, 2,31 i 2,42

Té 40 estels visibles a ull nu, els principals dels quals són distribuïts segons un arc de cercle, cosa que en facilita el reconeixement L’astre principal, α-Coronae Australis, és un estel d’hidrogen de magnitud aparent 4,12, situat a una distància de 102 anys llum

Els seus estels més importants són l’α - Corvi , nan de magnitud visual 4,18, situat a 63 anys llum de distància i que pertany a la classe espectral F 2, i el β- Corvi , gegant de magnitud visual 2,84, que és a una distància de 63 anys llum i pertany a la classe espectral G 4

L’estel principal és un gegant de magnitud aparent 4,20, situat a 163 anys de llum de distància i que pertany a la classe espectral K1