Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
colur
Astronomia
Cadascun dels dos cercles màxims que, en l’esfera celeste, passen pels pols i tallen l’eclíptica en els punts equinoccials ( colur dels equinoccis
) i en els punts solsticials ( colur dels solsticis
).
planisferi
planisferi borgià orientat amb el sud amb el continent africà (a la part superior); la desembocadura del Danubi (al centre) de la imatge i l’oceà envoltant la peça del món conegut fins el 1430
© Fototeca.cat
Astronomia
Geografia
Representació de l’esfera terrestre sobre un pla, mitjançant algun tipus de projecció geomètrica ( mapamundi
).
planetologia
Astronomia
Estudi de la superfície i de l’estructura dels planetes del sistema solar.
planetesimal
Astronomia
Cos que formà part del disc d’acreció que donà lloc al sistema solar.
Les dimensions, força variables, anaven d’alguns millímetres a alguns quilòmetres
planeta
Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846 Galle descobrí…
pínnula
Astronomia
Geografia
Petita placa metàl·lica disposada verticalment a l’extrem de determinats instruments astronòmics o topogràfics i proveïda d’una o més petites obertures circulars o longitudinals per les quals hom dirigeix les visuals per tal d’efectuar alineacions o mesurar angles.
periheli
Astronomia
El punt de l’òrbita d’un planeta, d’un cometa o d’un asteroide més pròxim al Sol.
El periheli d’un astre seria fix a l’espai si l’astre estigués sotmès, únicament, a l’acció gravitatòria del Sol L’acció dels altres astres fa que el periheli no sigui fix
perigeu
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un satèl·lit de la Terra, ja sia la Lluna o bé un satèl·lit artificial, en el qual la separació entre els dos cossos pren el seu valor més petit.
En el cas de la Lluna, les pertorbacions gravitacionals fan que aquest perigeu es mogui sobre l’òrbita a una velocitat de 6'40’ cada dia