Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
cometa Lulin

Lulin
NASA, Swift, Univ. Leicester, DSS (STScI/AURUA), Dennis Bodewits, et al.
Astronomia
Cometa que fou visible entre el final del 2008 i el començament del 2009, també conegut com a C/2007 N3.
Assolí una magnitud màxima de 5 i, per tant, fou visible a ull nu Fou descobert al juliol del 2007 per l’astrònom xinès Quanzhi Ye, que l’observà en unes imatges preses pel taiwanès Chi-Sheng Es tracta d’un cometa amb una òrbita parabòlica i que, per tant, no tornarà a passar prop de la Terra El descobriment del cometa Lulin és part del projecte Lulin Sky Survey, concebut per a estudiar diverses agrupacions de petits objectes del sistema solar susceptibles de ser perillosos pel fet que les seves òrbites els fan passar a prop de la Terra
telescopi Joan Oró
Astronomia
Telescopi de 0,80 m de diàmetre, emplaçat a l’Observatori Astronòmic del Montsec.
Inaugurat l’octubre del 2008, és equipat amb un espectrògraf i una càmera infraroja, i proveït d’instrumentació post-focus Té tres modalitats de funcionament manual, remot a través d’un navegador d’internet de banda ampla que el connecta amb l’Anella Científica i mode robòtic, a partir d’una programació de les observacions que hom activa automàticament amb capacitat de procedir a interrupcions en cas de condicions meteorològiques adverses És gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, i un comitè independent s’ocupa d’atorgar les hores d’observació El seu nom honora l’illustre…
Eris

Representació artística del planeta nan Eris i la seva única lluna coneguda, Disnòmia
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia , filla d’Eris a la mitologia grega
espícula
Astronomia
Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície i predominantment de forma perpendicular a ella, cap a l’atmosfera solar.
Ascendeixen amb velocitats de 20-30 km/s des de la cromosfera fins a assolir uns quants milers de quilòmetres ja dins la part interior de la corona, i després cauen novament sobre la superfície La seva durada és de 5-10 minuts
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
espectroscopi
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet l’observació visual (sobre una pantalla òptica, catòdica, monitor de TV, etc.) de l’espectre de la radiació estudiada.
espectropirheliòmetre
Astronomia
Instrument emprat per a mesurar la distribució energètica dels dominis visible i ultraviolat de l’espectre solar.
És constituït per un espectròmetre i un prheliòmetre
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
espectròmetre
Astronomia
Física
Química
Nom genèric dels instruments que permeten de separar una radiació en les seves components monocromàtiques (atenent a la longitud d’ona o a la freqüència), o un feix de partícules en les partícules individuals (atenent a llur massa o energia).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina