Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
altura meridiana
Astronomia
Altura d’un astre quan talla el meridià de l’observador.
Atès que l'altura meridiana de pas inferior només és observable en els astres circumpolars, és designada normalment per altura meridiana de pas superior
altura del pol
Astronomia
Angle comprès entre l’horitzó de l’observador i el pol; equival a la latitud geogràfica de l’observador.
altura del limbe superior
Astronomia
La presa des de l’horitzó al limbe superior del Sol o de la Lluna a l’horitzó.
altura de culminació
Astronomia
Altura màxima o mínima atesa per un astre en el seu moviment diürn aparent.
És igual a l’altura meridiana, en cas que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador romanguin constants
altura circummeridiana
Astronomia
Altura d’un astre que es troba prop del meridià del lloc, presa en un moment en què l’angle al pol és inferior als 16 minuts.
Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana
altura aparent
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura observada la correcció causada per la depressió de l’horitzó.
altura
Astronomia
Arc de la vertical d’un astre
comptat des de l’horitzó a l’astre; és comptat de zero a 90°; és positiva si l’astre es troba per sobre l’horitzó, és a dir, si és visible, i negativa si és sota l’horitzó.
En el primer cas es comptarà cap al zènit, i en l’altre cap al nadir
alineació
Astronomia
Cada una de les línies de les cartes celestes que tenen com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions, i representen cercles màxims de l’esfera celeste.
Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions