Resultats de la cerca

Els seus estels més importants són Alferatz α, Mirach β i Almak γ Conté la galàxia d’Andròmeda

Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una…

Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda

El seu radiant és a la constellació d’Andròmeda, per la qual cosa les bièlides són anomenades també andròmedes

Conté unes 30 o 40 galàxies 1984, les més massives de les quals són la Galàxia, la galàxia d’Andròmeda, la del Triangle i el Gran Núvol de Magalhães Té una forma ellipsoidal amb unes dimensions màximes d’uns 7 milions d’anys llum

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones…

Conté pocs estels el principal, α Lacertae , és de magnitud aparent visual 3,85, pertany al tipus espectral A0 i és a una distància de 91 anys llum

És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes

Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries