Resultats de la cerca

Es mostren 58 resultats

angle paral·làctic

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric que té el seu vèrtex en l’astre i té per costats la vertical i el cercle horari d’aquest.
És un dels angles del triangle de posició
Gran enciclopèdia catalana

angle al pol

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZangle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric, amb vèrtex al pol elevat, comprès entre el meridià superior i el semicercle horari de l’astre.
És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició
Gran enciclopèdia catalana

angle al zenit

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
Gran enciclopèdia catalana

angle sideri

fototeca.cat

©

Astronomia
Arc d’equador comptat, en el sentit invers o dels horaris, des del primer punt d’Aries fins al cercle horari de l’astre considerat.
S'expressa en graus d’arc de 0° a 360° És el suplement a 360° de l'ascensió recta, amb la particularitat que aquesta s’expressa en temps de 0 a 24 hores És representat per les sigles AS
Gran enciclopèdia catalana

angle de fase

Astronomia
Angle format per la direcció d’un raig de llum solar que incideix en la superfície de la lluna (o d’un planeta) i la direcció del raig reflectit (en la lluna o en el planeta considerat) que és rebut per l’observador a la Terra.
Gran enciclopèdia catalana

angle de la vertical

Astronomia
Angle que forma la vertical de la Terra en lloc prefixat i la recta que uneix el centre de la Terra amb aquest lloc.
El seu valor és sempre inferior als 12’, i equival a la diferència entre la latitud geogràfica i la latitud geocèntrica del lloc
Gran enciclopèdia catalana

horari

Astronomia
Arc de l’equador celeste, comptat en hores i en sentit retrògrad, des del punt d’intersecció de l’equador amb el pla meridià del lloc fins al cercle horari de l’astre.
Gran enciclopèdia catalana

coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)

© fototeca.cat

Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
Gran enciclopèdia catalana

diàmetre aparent d’un astre

Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre
Gran enciclopèdia catalana

AS

Astronomia
Abreviatura d’angle sideri.
Gran enciclopèdia catalana