Resultats de la cerca

El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta

Canceller de la Universitat de Dublín l’any 1862, construí a Birr Castle un telescopi reflector 1845, que tenia un diàmetre d’1,83 m durant molts anys fou el més gran del món El mateix 1845 descobrí, gràcies a aquest telescopi, el fet que certes nebuloses presentaven una estructura espiral, bé que no reconegué llur natura extragalàctica La primera que observà fou la catalogada com a M51, que és una galàxia espiral de la constellació dels Llebrers

El 1864 estudià espectroscòpicament per primera vegada les característiques d’una nebulosa gasosa, i poc després demostrà que la cua dels cometes conté hidrocarburs gasosos El 1868 calculà la velocitat d’allunyament de Sírius, i provà experimentalment la possibilitat d’utilitzar l’efecte Doppler-Fizeau per a determinar les velocitats radials dels estels Publicà Atlas of Representative Stellar Spectra 1899

Director de l’observatori William Smith a Geneva Nova York És un dels introductors de la fotografia en l’astronomia Descobrí 26 cometes, un dels quals, d’un període de 6,9 anys, descobert el 1889, duu el seu nom

Fou professor de la Universitat de Harvard Dirigí nombroses expedicions a distints llocs del món per observar els eclipsis totals de Sol A partir del 1894 dirigí la installació de l’observatori de Flagstaff, a Arizona L’any 1898 descobrí el novè satèllit de Saturn, Febe, i dos anys després un altre, al qual donà el nom de Temis, bé que aquest darrer desaparegué ràpidament de l’observació Estudià també la Lluna

Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…

Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun 1978

Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile

Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància

Després d’haver descobert un cometa 1811 i d’interessar-se per la meteorologia i el magnetisme, fou nomenat astrònom de l’observatori del collegi de Harvard, del qual fou, posteriorment, el primer director Des d’aquest lloc desenvolupà l’aplicació de la fotografia a l’astronomia, i obtingué la primera fotografia d’un estel Vega, 1850 El 1848, amb el seu fill George Phillips 1825-65 —que el succeí en la direcció de l’observatori de Harvard—, descobrí el setè satèllit de Saturn, Hiperíon, féu estudis sobre l’anell d’aquest planeta i aplicà el cronògraf elèctric a les seves observacions Fixà el…