Resultats de la cerca

S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus

Té un diàmetre d’uns 1 440 km, una densitat d’1,1 g/cm 3 , un radi orbital d’uns 3 560 km, i un període orbital de 79,33 dies La característica més rellevant de Jàpet és l’elevada albedo 0,5 de la cara exterior al moviment orbital i la baixa albedo 0,04-0,05 de la cara interior a aquest El material de la cara més fosca podria provenir de l’interior de Jàpet

Els asteroides de tipus C representen el 75% dels asteroides coneguts, i són els cossos progenitors de les condrites carbonàcies

Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte

Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07…

En el cas d’un estel variable, mostra diversos pics, sovint periòdics o quasiperiòdics, que són característics del tipus de variabilitat També es pot obtenir la corba de llum d’un planeta, o petit planeta, i en aquest cas és la variació de llum deguda a la distància entre el planeta i el Sol i a la variació de l’albedo del planeta en funció de la seva rotació

Després d’haver descobert un cometa 1811 i d’interessar-se per la meteorologia i el magnetisme, fou nomenat astrònom de l’observatori del collegi de Harvard, del qual fou, posteriorment, el primer director Des d’aquest lloc desenvolupà l’aplicació de la fotografia a l’astronomia, i obtingué la primera fotografia d’un estel Vega, 1850 El 1848, amb el seu fill George Phillips 1825-65 —que el succeí en la direcció de l’observatori de Harvard—, descobrí el setè satèllit de Saturn, Hiperíon, féu estudis sobre l’anell d’aquest planeta i aplicà el cronògraf elèctric a les seves…

Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…

Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les…