Resultats de la cerca

Les primeres observacions d’espectres estellars foren fetes per Fraunhofer  1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estellars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la interpretació…

Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics

L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…

Treballà a l’Observatoire de París i es distingí pels treballs sobre anàlisi teoria de funcions i per les investigacions en astronomia

Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom

Estudià els moviments irregulars del cometa Encke i féu una anàlisi de totes les observacions fetes des del 1819 per tal de trobar les pertorbacions planetàries possiblement responsables del seu moviment irregular

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s

Es graduà el 1968 al Swarthmore College, i el 1974 es doctorà a la Universitat de Berkeley Aquest mateix any dirigí el projecte de la sonda espacial Cosmic Background Explorer COBE de la NASA, i dos anys després passà a dirigir el projecte per a la construcció de l’espectròmetre FIRAS Far Infrared Absolute Spectrophotometer, el qual, incorporat al COBE, fou posat en òrbita el 1989 L’anàlisi posterior de la informació subministrada pel satèllit relativa a la radiació de fons de les microones còsmiques, efectuada per l’equip de Mather, confirmà la teoria del big-bang i proporcionà…