Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
angle paral·làctic
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric que té el seu vèrtex en l’astre i té per costats la vertical i el cercle horari d’aquest.
És un dels angles del triangle de posició
angle al zenit
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
angle al pol
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZangle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric, amb vèrtex al pol elevat, comprès entre el meridià superior i el semicercle horari de l’astre.
És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició
cercle de reflexió
Astronomia
Instrument astronòmic i nàutic usat per a observar les altures dels astres i, també, per a mesurar angles horitzontals i verticals.
Difereix del sextant pel fet que pot servir per a mesurar angles més grans, puix que té un cercle graduat de 360° Malgrat això, l’instrument que prefereixen els marins és el sextant, i el cercle de reflexió només és usat pràcticament per a mesurar grans angles horitzontals en treballs hidrogràfics
Alfred Charles Bernard Lovell
Astronomia
Astrònom anglès.
Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà l’any 1934 El 1936 inicià la docència a Manchester Durant la Segona Guerra Mundial, treballà en el desenvolupament de sistemes de radar per a l’aviació Interessat per les primeres experiències amb radar i pels treballs de G Rever, s'ocupà extensament de la radioastronomia i impulsà la construcció del radiotelescopi de l'estació experimental de Jodrell Bank, dotat d'una antena parabòlica de 76 m de diàmetre 1955 Conegut amb el nom de Telescopi Lovell, a la mort del seu inventor encara estava en funcionament Rebé nombrosos guardons, entre els…
Joseph Norman Lockyer
Astronomia
Astrònom anglès.
Inventà un sistema per a observar les protuberàncies solars, i el 1868 descobrí l’heli a l’atmosfera del Sol
Alexander Boksenberg
Astronomia
Astrofísic anglès.
Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…
William Lassell
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta
James Bradley
Astronomia
Astrònom anglès.
Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels
George Biddell Airy
Astronomia
Astrònom anglès.
Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la compensació de l’…